SAP GREU

-tres podis en sis dies, tu.
-qui, l'ussain?
-no home. el calvo aquell k van enviar al cul del mon, pq' era la unica manera de k no arrases al kampionat.

sap greu, reines, pero l'article tercer, apartat quart del reglament, especifica amb claredat cristalina k tots els podis aconseguits per un atrapalakabra, seran valids encara k la cursa no estigui inclosa al kampionat.

pues vam pujar deu dies a l'illa del nord amb lo penat. despres tb' va venir la marta, en un d'aquests ponts tan habituals k li donen a la "feina". i entre caminadetes, pluja i fonts termals, l'entrenador va deixar el bon nom d'atrapalakabra proute alt per la seva edat.
el dia 16, es feia a lower hutt la five bridges marathon. erem una cinquantena, amb uns quants cotxes k pitaven pq'ningu els hi havia dit k alla hi havia la sortida d'una marato. feies un parell de km pel poble, i a les cantonades posaven un tio amb una armilla taronga. quan li preguntaves la direccio a seguir, l'home s'encongia d'espatlles i et deia (no t'espantis, k ho tradueixo) "mira nano, a mi m'han dit k'm posi aqui pero m'han donat tantes explicacions com a tu". sort k hi havia una corredora k l'havia fet l'any anterior i ens anava guiant amb el seu bonic culet. un cop arribaves al riu, enfilaves cap amunt i al km 21 (sort d'n garmin, pq' no estaven marcats) li donaves la volta a un cono i cap avall. recorregut relativament planer, 20% d'asfalt i la resta caminois enfangats, moltes valles a saltar i portes de bestiar per obrir i tancar... pero esto que es! i al començament et posen els avituallament cada dos km, pero al final, cada vuit.
son raros muntant maratons, ja t'ho dic jo.
la ideia era anar tranqui, pq' despres haviem de fer una caminata de 80 km amb en "vull mes". pero des del començament vaig veure k el nivell no era gaire alt (per no dir k era mes aviat baixet. no em treguis merit! no se t'acudeixi treurem merit!), i tot seguint al culet, nomes hi havia un noi que s'escapava per davant pero es mantenia a uns 200m. al 15 es va quedar el culet, i al 25 em van atrapar dos nanos joves. repartint relleus, vam pillar al lider. com k em trobava molt be, i sabent k al esprint em repassaria fins la dona de fer feines, al 32 o aixi vaig decidir d'incrementar el ritme. el lider i un dels nanos s'anaven quedant enrera, i nomes m'acompanyava un k parlava mes raro k la madre k lo pario. pensava k podia guanyar. "osties quina ilu!" "quan li expliqui als atrapas, no s'ho creuran!". pero cap alla al 39, la meva musculatura d'avi va començar a patir rampes, i el nano em va fotre dues repassades: una de cal deu i l'altre de cal ample.
i aguantant com podia i apretant les dents pq' no em pillessin els altres, vaig arribar segon amb la cara mes digna k em deixaven les circumstancies.
aixo son punts! no collonis, aixo son punts!
i despres d'uns dies de caminando bajo la lluvia i unes cates de vi per allo de la carrega de carbohidrats, arribem a la mundialment famosa marato de havelock north (encara em pregunto a on esta havelock sud). tb' erem poquets, i el plantejament tb' era d'anar tranqui. i al començament de la cursa, hi ha un k surt escopetejat com si hagues de perdre el tren, o la vida, o algo... al final ens va treure mitja hora el colega. aixo ho haurien de prohibir. despres es va formar un grupet de 4 i mes enrera unaltre quartet del que jo formava part. i entre vinyedos, i paisatges, "i tu d'on ets?", "ah si? i k fots aqui?"... arribem a la mitja, molt planera per cert, i em trobo fresc com una rosa. i comencen tot de pujades, i tot de baixades (ui, quin mal!). i els meus companys k es queden. i comenco a calcular: "l'escopetejat... i quatre mes... cuatro mas uno, cinco..." osties! si vaig sise! i em trobo com un pimpollo! "que fas aqui?" "apreta, tio!". i apreto, i vaig adelantant gent, i al 38 em poso tercer. i el segon esta alla, a 50 metros, k casi k el toco. i el tio es nava girant, i mirantme aixi com dient "no m'atraparas!", i jo k li torno la mirada com dient "t'atrapare!". i jo apretant, i ell apretant, i jo k encara apreto mes, i... i... i no el vaig atrapar. 20 segons. uuiii!
pero vaig fer tercer de la general, i primer de veterans, i aixo son molts punts, molts, moltissims.
em sap greu pels k us esteu esforçant i lesionant i tot aixo, pero un no pot controlar aquests tocs de cualittat k te...

salut i atrapalakabra.