42km LATITUD SUD

pues ahir vaig fer la marato de wellington. despres d'un mes de maig mig hivernant, mig paralitic, tornem a sumar de 42 en 42.
una cursa molt planera, pero a wellington li diuen la ciutat del vent, i vam passar fresquillo els 400 corredors k a les 7:30 am (de nit, encara), encaravem la distancia d'en filipides.
a la web t'ho venen com un gran esdeveniment amb 4700 participants, pero a la lletra petita llegeixes k el 90% es decideixen per la mitja o els 10 km.
a un article del corricolari vaig llegir un cop k espanya i nova zelanda son els paisos amb mes maratonians en relacio a la poblacio. es mentida... les dues coses.
i fa un mes, la nena va fer la seva 1ª a l'hemisferi sud. a christchurch, el nostre poble adoptiu. evidentment estavem apuntats tots dos, pero el iaio es va quedar postrat al llit amb una lumbalgia molt simpatica. almenys el dorsal el va poder aprofitar en juanfra, un murciano k teniem a la nevera. havia competit amb la seleccio espanyola d'orientacio, pero de marato no n'havia fet cap, i es va desvirgar amb la marta. malgrat la documentada manca de practica, tots dos ho van fer amb molta decencia.
en arribar, apart del mal de cames, es queixaven de k per no donar, no et donen ni un platano. pero es k aixo es nova zelanda, aqui si vols algo t'ho compras. ahir si k m'n van donar un de platano, i vaig aconseguir xurrimangar unaltre quan es va despistar la noia. no vegis quin banquet! i una tovallola em van donar, tu. groga, a mes. podies triar: o blanca, o groga. i vaig pensar k una mica de coloridu li niria be a la meua vida... tu k haguessis fet?
lo mes semblant a una marato de les k estem acostumats, es la de rotorua. erem uns 2500, almenys hi havia ambientillo a la sortida. i et donaven samarreta. i un cafe! a la bossa "d'obsequis" hi havies 300 papers de propaganda, una taronja i un vale per un cafe. i casi... casi... k em fan un massatge. apoiat a la columna k estava jo, saborejant el meu mokachino calentonet i em ve una senyora molt amable i amb una veu molt placida em diu, "k vols k et fem un massatge?" "home, pues si" ens dirigim a les camilles, i quan deixo la bossa a terra i estic a punt d'estirarme, la veu placida diu: "k tens diners?" "ui, pues no" i sense perdre el to d'amabilitat k ja comensava a sonar mes fals k el programa electoral del soe, diu: "pues alla fora tens un caixer" "vale maca... ya te vale".
i que dir de la motatapu? eh? eh? que tens a dir de la motatapu? pues la motatapu, pq' ho sapigues es la marato de muntanya mes famosa de les noves zelandes aquestes. tothom en parlava, a tota hora, sense treva ni descans. bueno, pues femla... bueno, pues no hi havia per tant. t'ho venen com una great experience. passaras per llocs totalment inaccessibles. clar, inaccessibles pq' son privats. vas per una macrogranga d'aquestes de xais. uns llocs totalment arrassats per convertirlos en pastures. pero de maco, home, per aqui hi han llocs mes macos per muntar una cursa. basicament puges una vall, riu amunt fins la collada i baixes per l'altre costat. si no et ve a buscar ningu a l'arribada t'has de pagar el transport, pq' es veu k amb els 130$ d'inscripcio no n'hi ha prou. la samarreta tb' va apart. i com k el gran patrocinador es icebraker, et "regalen" uns mitjon de llana d'aquesta marca i un bidonet d'aquests pa la bici amb una sorpresa adins... que sera! que sera!... una barreta de xocolata amb crema de cacahuet mida mini pq' no t'empatxis! bueno, 1000m de desnivell i molta aigua. no de pluja, sino de graciosos rius k has de travessar tant si vols com si no. al principi encara fa gracia, "uy! quee bonito torrente de aguas frescas y cristalinas", pero quan portes mitja dotzena amb aigua fins el genoll ,i els collonets esquitxats se t'amaguen fins el diafragma, lo k vols es k s'acabin lo rius, la cursa i k ningu s'atreveixi a preguntarte: "que, t'ha agradat?".
i per anar sumant punts (pq' no es relaxin els kabrons de l'hemisferi nord), tb' he fet les maratons de westport i new plymouth.
ah! en totes. repeteixo: en totes he fet primer dels espanyols. aixo no es podi?